INICIACIÓ AL MUNTANYISME
ÍNDEX
SENDERS SENYALITZATS
PLANIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT
PAUTES GENERALS
EQUIP I MATERIAL
o Els peus: botes i calcetins
o Les cames: pantalons i malles
o El tronc i les extremitats superiors
o Cap, ulls i pell
o La Motxilla
o El sac
o Estora aïllant
o Bastons
o Raquetes i grampons
o La tenda de campanya
o Altres materials
o Pautes generals
o Tècnica general d’ascens
o Tècnica general de descens
o Representació del relleu
o La brúixola
1. SENDERS SENYALITZATS
Quan parlem de senders senyalitzats ens referim als anomenats GR(senders de gran recorregut), PR (de xicotet recorregut) i SL (senders locals). Encara que de vegades també podem trobar altres amb un altre tipus de senyalització però que no estan registrats al catàleg habitual que depèn de les Federacions de Muntanya autonòmiques.
El començament d’aquest tipus de senders a Espanya es va donar quan per 1972 la Federació Espanyola de Muntanyisme va rebre una carta de la Associació de Tourisme Pedrestre de París en la que s’explicava que França estava recuperant antics camins de muntanya des de finals dels anys 40. El seu promotor va ser el francès Henry Viaux.
El principal objectiu del seu creador va ser proporcionar a tots els excursionistes, sense molta experiència ni coneixements d’orientació, la possibilitat de que pogueren gaudir de la natura sense necessitat d’un guia que conegués el terreny.
Els GR es diferencien dels PR en la seua longitud, considerant se GR quan te més de 50 Km. Dins dels PR podem trobar també els SL (senders locals), normalment excursions curtes que ajuden a profunditzar en una zona concreta.
La diferència entre els tres tipus de senders és el color amb el que estan pintades les senyals, tinguent color roig i blanc els GR, groc i blanc els PR i verd i blanc els SL. Aquestes marques tenen una longitud de uns 15 cm i una amplària de 5 cm, i les fiquen en qualsevol lloc visible del camí. Altres senyals poden ficar se en postes de fusta que indiquen la destinació i el temps estimat d’arribada.
DIBUIX SENYALS
A pesar de la bona senyalització que solen tindre aquests senders, cal tindre en compte que com qualsevol eixida al medi natural pot tindre els seus contratemps, per als quals hem d’estar preparats. Per començar hauríem de tindre una bona planificació de l’activitat, consultant guies o mapes per anar més segur; a més caldria consultar el part meteorològic abans de l’eixida el que ens ajudaria a elegir el material adequat. També resulta molt interessant tindre unes nocions bàsiques d’orientació amb mapa i brúixola, per solucionar alguns imprevistos que passen més habitualment del que pensem, de vegades pot aparèixer una boira sobtadament que ens dificulta la progressió, o el sender ja fa temps que no s’ha remarcat i no estan clares les senyals, estos coneixements podrien solucionar aquest problema i evitar finalitzar la jornada amb mal sabor de boca . A més és molt positiu gaudir d’una preparació física bàsica, el que fa que les teues eixides pugues gaudir les molt més i no arribar a casa sempre en un estat d’esgotament considerable.
2. PLANIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT
Quan tinguem que fer una activitat de senderisme haurem de tindre en compte varies coses, com per exemple la època de l’any en la que anem a realitzar l’activitat o la zona per la que anem a desplaçar nos. L’estació de l’any ens marcarà el tipus de material a portar, l’aigua que anem a consumir... Però també el nostre itinerari ens marcarà unes pautes a seguir, zones amb forts desnivells, itineraris per alta muntanya on son freqüents les tronades per la vesprada o trobar una part del camí amb gel... Per previndre tot açò cal una bona planificació, si seguim els següents punts ens ajudarà a realitzar la correctament.
- Informació: Quan elegim realitzar una activitat d’aquest tipus és necessari aconseguir la major informació possible per conèixer les condicions que podem trobar. La trobarem en guies especialitzades, mapes, fullets...
- Condicions del terreny: Haurem de conèixer com és la ruta que anem a seguir, si trobarem molt desnivell acumulat, la distancia que anem a recórrer, si podrem aprovisionar nos d’aigua o menjar pel camí, si trobarem algun nucli urbà de camí o el tindrem prop. També tindrem en compte si es caminarà per un camí, o per sendes, si podem trobar neu o gel en el nostre itinerari, si estarà senyalitzada o haurem de guiar nos amb un mapa i brúixola...
- Condicions meteorològiques: En primer lloc haurem de tindre en compte la època de l’any en que anem a realitzar l’activitat. L’estació de l’any ens marcarà el tipus de material a portar, l’aigua que anem a consumir i fins i tot el temps que tindrem per a realitzar la degut a la duració de la llum solar. De vegades serà aconsellable realitzar una jornada partida per evitar les hores de més sol en estiu o al contrari en hivern per tal d’aprofitar les hores de llum al màxim. En estiu podem trobar nos amb tronades amb aparell elèctric que poden causar alguna modificació o quan anem a alta muntanya en estiu hem de considerar normal que moltes vesprades tindrem tronades que poden incrementar el perill de tornada per mala visibilitat o llamps potencialment perillosos pel que es recomanable començar l’activitat de bon matí.
- Llocs de pernocta: Si has de fer nit en ruta hauràs de planificar el lloc on dormir, trobar refugis, zones protegides per a l’emplaçament de les tendes o planificar un bivac.
- Alimentació: Per a un rendiment òptim en activitats de muntanya es recomana consumir un total de calories repartides en les següents proporcions:
CARBOHIDRATS-50-70% GREIX-20-30% PROTEINES-20-30%
- Altitud: Sols s’ha de tindre en compte aquest apartat si és necessari realitzar una fase d’aclimatació.
- Participants: L’activitat que s’ha de realitzar ha d’estar adaptada al grup de gent que participa, o en tot cas aconsellar a algun participant que no realitze l’activitat per que està en un nivell molt més baix del que aquesta requereix. Resulta molt important informar a alguna persona que no participe en l’activitat del lloc i l’itinerari que aneu a realitzar, en cas de que tinga que fer se un recerca del grup.
Encara que tingues en compte tots aquest aspectes: horari, material, menjar... una bona planificació no t’evitarà la totalitat de problemes, però si t’ajudarà a solucionar los.
3. PAUTES GENERALS
- Al començar a caminar has d’assegurar te que la direcció que has agafat és la correcta, ja que resulta molt habitual que com els punts de partida coincideixen amb nuclis urbans es troben gran quantitat de carrers, camins o sendes.
- Si comencem a caminar a primera hora del dia no sempre fa falta ficar se tota la roba que portes damunt, ja que en pocs minuts anem a augmentar la temperatura corporal i una pèrdua de energia i líquid no ens beneficia per a res.
- Hem començat a caminar, però ara quin és el ritme que hem de portar? Caldria portar un ritme que no dificultés la respiració, inclòs que ens permetera una mínima conversació. Per suposat sense tindre en compte els moments puntuals de major intensitat com pujar una forta pendent...
- Els descansos durant la marxa han de ser escassos, precisament per que ens impediria acostumar nos al ritme que volem portar. Hem de diferenciar dos tipus, la parada tècnica i la parada de descans.
La PT és de curta duració (5’ màx), durant la qual aprofitarem per a ajustar nos el material, traure o guardar roba, hidratar nos... La PD ens serveix per a recuperar nos després d’un esforç i seria desitjable realitzar la coincidint amb el moment de menjar o beure, (10’a 30’) sense deixar que ens gelem, a més no caminar durant més de tres hores seguides. Si fa fred, quan parem hem de ficar nos roba de seguida, quan més ens gelem més ens costarà agafar el ritme que portàvem i si ens gelem molt podrem tindre problemes musculars.
- El fem haurem de dur lo amb nosaltres fins al proper lloc on l’arrepleguen fins i tot en els refugis podem fer li un favor al guarda duguent nos les nostres deixalles.
- Si has de fer te el menjar és millor que utilitzes un fogueret i no encengues foc, a banda de que pot ser perillós, imaginat que estàs en un lloc molt transitat i tot el mon agafa llenya per al foc. Ja trobem llocs on la desforestació és notable a causa d’aquesta pràctica.
- De vegades ens trobarem de camí amb portes de tanques que limiten una zona de pasturatge, quan les travessem hem de tornar les a tancar per tal de impedir que s’escape el ramat.
- Haurem de respectar la flora i la fauna, pensa que no esta en ta casa. Per tant, no farem sorolls estridents amb música i crits, no trencarem cap planta, tampoc les que siguen verinoses, ni matarem cap “bitxo” simplement per plaer, tots compleixen un paper en el nostre ecosistema. Si hi ha un sender marcat el respectarem i no agafarem dreceres, (evitarem una acció erosiva innecessària).
- Si pot ser planifica la jornada diària per finalitzar la una hora abans de la caiguda del sol i a més és molt positiu realitzar estiraments durant uns 10minuts al final de cada jornada, et trobaràs millor el dia següent.
4. EQUIP I MATERIAL
Quan elegim el nostre material hem de tindre en compte quines son les nostres necessitats, per tant haurem d’informar nos prèviament de les seues característiques, comparar lo amb altres similars i valorar quin és el més adequat.
Son els elements que van a aïllar al nostre cos dels elements atmosfèrics. Les elegirem depenent de l’època de l’any, el lloc on anem i el tipus d’activitat.
ELS PEUS: BOTES I CALCETINS
Botes
Les botes es poden dividir en dos tipus, de Senderisme (trekking) i d’Alta Muntanya, les que a nosaltres ens interessa son les primeres.
Podem trobar al mercat gran quantitat de models i es distingueixen unes de les altres pel material de fabricació (pell, fibres sintètiques...) i per la impermeabilitat – transpirabilitat (si porten membrana).
Son botes lleugeres i flexibles, i s’adapten prompte al peu. La seua impermeabilitat es deguda a la utilització de resines, ceres i membranes. Aquest últim sistema resulta dubtós, ja que el moviment de flexió de la bota junt a la sorra que entre per les costures acaben per tallar les membranes perdent la seua impermeabilitat i transpirabilitat. Encara que aquest sistema funciona al menys durant el primer any.
Quan anem a comprar les nostres botes, haurem d’informar al venedor quin tipus de peu tenim, i portarem el mateix tipus de calcetí que utilitzem amb les botes. Mireu com és la plantilla per si te algun defecte, com arrugues. Els dits han de tindre suficient espai per poder moure los sense tocar la puntera i no sentir cap tipus de compressió. Després de ½ hora de caminar el volum del peu augmenta un poc.
Quan es fiqueu la bota comproveu que la llengüeta o altres costures no formen arrugues que puguen ocasionar molèsties Es recomanable que tinga una sola antideslizant (vibram). També podeu intentar reproduir situacions reals com caminar de puntetes, donar colps amb la puntera per comprovar si sentiu alguna molèstia.
Podem trobar unes botes que son gramponables, és dir que estan preparades per utilitzar grampons, si penseu realitzar alguna activitat a una altura considerable és interessant elegir unes d’aquestes.
Manteniment
- Quan finalitzem la nostra activitat les haurem d’airejar i secar, traurem les plantilles i les deixarem junt a les botes en un lloc sec a temperatura ambient i si podem li ficarem al seu interior paper de diari que retirarem quan hagi absorbit la humitat.
- Traurem del seu interior les pedretes o trossets de plantes que solen introduir se per evitar mals en l’interior de la bota, les colpejarem una contra l’altra per llevar li la pols i torcarem la pols que quede amb un drap sec.
- Si estan molt enfangades les ficarem directament baix l’aixeta llevant li abans els cordons. Si estan sols un poc banyades esperarem que es sequen i després li passarem un drap banyat o les netejarem amb un raspall.
- Li podem ficar un tractament extern hidrofugant, però sempre el que ens aconselle el fabricant.
Calcetins (mitjons)
En l’actualitat ja podem trobar molts tipus de calcetins per a mitja muntanya, segons la finalitat d’aquest. Però anem a fixar nos en els següent:
- Mínim de costures i que no siguen grosses, que no es noten massa al tacte.
- Diferència de densitat segons la zona del peu, (més protecció en el taló i la planta).
- Tindre un ajust òptim al peu, existeixen talles molt ben adaptades per a cada peu.
Alguns consells referents als calcetins son el portar sempre de recanvi ja que es important mantindre sec el peu, no estrenar calcetins quan anem a la muntanya, o no ficar se dos calcetins en cada peu, a no ser que la bota ens estiga massa gran o faça una temperatura molt baixa.
LES CAMES: PANTALONS I MALLES
Les malles son una opció molt còmoda, amb una gran tolerància tèrmica, es dir, calenta quan fa falta i sense massa molèsties quan es comença a suar, a més pot servir te de roba interior o de pijama. Però te l’inconvenient de la poca durabilitat en contacte amb vegetació, roques ...
En quant als pantalons dir que podem trobar de teixit natural, sintètic o mixtos. Un dels recomanats com a interessant es el “schoeller”, però tampoc va gens mal un pantaló desmuntable que ens dona molta versatilitat. En les tendes especialitzades trobareu gran varietat de pantalons on elegir el que més s’adapte a les vostres preferències.
EL TRONC I LES EXTREMITATS SUPERIORS
La experiència indica que és millor portar varies capes aïllants i lleugeres que una molt grossa, no sols per que entre les capes també es formen cameres d’aire aïllant, sinó per que a més permet una gran polivalència al poder llevar i ficar nos prendes segons les necessitats; s’aconsegueix així una bona regulació tèrmica en tot moment.
Consta essencialment de tres capes:
- La que està en contacte amb el cos. Ha de mantindre lo sec, evacuant la transpiració i secant se ràpidament, inclòs amb el propi calor corporal. Han de ser ajustades i suficientment llargues per a no deixar al descobert la zona lumbar.
- Capa o capes intermitganes. Son l’aïllament tèrmic, la seua missió és retindre l’aire que escalfa el cos, es tracta dels anomenats folres polars. La talla no ha de ser massa gran i te quedar còmoda amb la jaqueta exterior.
- La exterior, exposada als elements, és la més important ja que ha de protegir nos d’aquests. La ideal seria impermeable, transpirable, resistent, lleugera, duradora i pràctica, però aquesta encara no ha sigut inventada. Normalment tenen una membrana microporosa que impedeix el pas de l’aigua però deixa passar les molècules de suor. Però quan plou de valent abans de travessar aquesta membrana, l’aigua haurà passat per les costures si no estan segellades. Per al bon manteniment d’aquestes sols haurem de llavar les quan estiguen molt brutes. Les secarem a l’ombra lluny de fonts de calor amb la caputxa desplegada i les butxaques obertes. Mai les comprimirem per a que es sequen abans.
- Els guants podem classificar los en dos tipus: els interiors, prims i d’aïllament tèrmic, han d’ajustar se a la ma, pot ser la única capa en muntanya estival. i els exteriors més grossos, i prou amples com per a utilitzar los sobre els interiors, els gastarem en activitats hivernals o en alta muntanya. Com a recomanacions dir que si te’ls lleves mai els deixes solts, en terra o damunt de la motxilla. És la millor forma de perdre los, obri un poc la jaqueta i guarda los dins, a més els conservaràs calents. Però per si de cas porta sempre uns guants de reserva.
CAP, ULLS I PELL
El cap pot arribar a irradiar un 40% del calor del nostre cos degut a que no te la protecció del teixit adipós. Per tant es aconsellable en hivern si no teniu una bona cabellera portar un barret de llana, passamuntanyes o una versàtil bufanda elàstica, també anomenada “buff” o braga... I per a l’estiu una gorra o un barret, a una mala enrotllar te una samarreta banyada al cap, les insolacions son de les malalties més freqüents en estiu i no et dones conte fins al finalitzar el dia.
Els ulls sobre tot en terreny nevat han de protegir se al màxim. Per tant quan es compreu les ulleres es important que no compreu qualsevol cosa, sinó que demaneu recomanacions a un professional. Si aneu a passar uns quants dies és recomanable portar unes ulleres de reserva.
Totes les persones sabem que la pell i els llavis necessiten protecció front al vent i sobre tot front a l’acció solar. Però la majoria de vegades no fem massa cas i hem de suportar unes cremades que sempre son com a mínim molestes.
La protecció de les cremes es mesura pel seu “factor de protecció solar”. Aquest és un nombre que indica el factor pel que hauria de multiplicar el temps d’exposició al sol per a que es produira el mateix efecte sobre la pell que es produiria sense protecció.
LA MOTXILLA
La primera cosa que hem de fixar nos en la motxilla és que siga còmoda, per tant ens fixarem en el sistema anatòmic d’esquena, que de vegades és ajustable i altres fix, però amb varies talles per a un mateix model. Aquesta zona ha de tindre un teixit que puga absorbir la suor.
El sistema de tancament interior de la motxilla amb una tanca, ha de tindre una dimensió suficient per a poder tancar se completament encara que el material sobrepasse l’alçada del cos de la motxilla.
Ha de tindre una corretja pectoral que li done estabilitat i unes butxaques exteriors en les que es puga ficar una botella d’aigua, no així en les d’escalada, ja que s’ha d’evitar que sobrepasse el contorn de l’esquena.
Un aspecte important per a les dones és que ja comencen els fabricants a comercialitzar motxilles més adaptades a la anatomia femenina, amplària dels muscles, cinta de cadera, corretja pectoral...
Per ajustar els sistemes de corretges és convenient que les destensem totes i amb la motxilla ficada anem tensant les de baix cap a dalt. De forma que 2/3 del pes el llevarem dels muscles al tensar la cintura. Les muscleres han de ser amples i denses al igual que la de la cintura.
És molt convenient que el cos de la motxilla siga de doble compartiment, es dir que tinga una cremallera exterior en la part de baix per accedir ràpida i còmodament al sac sense tindre que desfer tota la motxilla.
Quan la fiquem al maleter del cotxe hem de evitar que entre en contacte amb restes de gasolina, lubricants o altre substàncies que son perjudicials per al teixit.
Però ¿com hem d’omplir la motxilla? Generalment hem de portar les coses més voluminoses i de poc per a la part de baix i les més pesades dalt i prop del muscles, intentant que la càrrega siga simètrica per tindre major estabilitat. Mes o menys així:
- Sac de dormir i roba de recanvi en la part baixa.
- Foguer, menjar i altres objectes pesats, dalt i prop de l’esquena.
- Jaqueta impermeable, farmaciola... baix de la tapa.
- Mapa, navalla, guants... en la tapa
- Estora aïllant fora.
Hem de procurar no portar objectes penjant ja que pot ocasionar desequilibris i enganxades que poden desestabilitzar nos.
EL SAC
La qualitat d’un bon sac (per a hivern) ve donada per diferents aspectes tècnics:
- Collarí aïllant: Es indispensable per evitar la pèrdua de calor per convecció.
- Caputxa: Ha d’aconseguir que tape el cap quasi completament i ha de portar uns cordinos elàstics per ajustar la al màxim.
- Cremalleres: han de ser de bona qualitat i de doble cursor.
- Solapa aïllant: Per tal de que no entre el fred travessant la cremallera haurà de ser grossa i reomplida. En l’exterior és aconsellable una tapeta de nylon per impedir el pas de l’aire.
Material
A l’hora d’elegir entre ploma o la fibra hem de tindre clar per a que el volem i en que condicions anem a utilitzar lo. Per a un fred sec i temperatures extremes, el rendiment de la ploma és inqüestionable. Les principals avantatges son, l’excel·lent aïllament, el poc volum i pes. Els inconvenients, que perd poder d’aïllament amb la humitat i tarda molt en eixugar se.
En condicions de fred humit o possibilitat de banyar el sac, la fibra és una bona elecció degut a la poca absorció d’humitat i el seu eixugament més ràpid, junt a la bona capacitat de transpiració. Però un sac de ploma té una duració sense perdre les seues propietats més llarga que un de fibra.
Manteniment
- Llavar a mà amb aigua freda i sabons especials, aclarint ho abundantment.
- S’eixugarà a l’ombra amb el sac estes horitzontalment i desfent manualment els bolics de plomes o fibra.
- Per guardar lo és molt pràctic disposar d’una bossa de compressió, que redueix 1/3 el seu volum. Però el magatzematge en casa ha de ser fora de la funda, penjat o estes.
- Un llençol intern ens proporcionarà més comoditat i el preservarà de la brutícia. En cas de no tindre es recomana dormir amb samarreta i malla fina.
- L’airejarem cada vegada que l’utilitzem.
ESTORA AÏLLANT
Resulta imprescindible un bon aïllament de terra per tant d evitar una perdua de calor considerables per conducció. Disposem d’una variada gamma d’aïllants al mercat on podem elegir. Estan elaborades amb materials sintètics, i algunes que combinen el material sintètic amb l’aire, son les inflables.
Estora no inflable
La comoditat i l’aïllament son les dos qualitats principals que ha de tindre un aïllant d’aquest tipus. En aquest cas la comoditat vindrà donada pel grossor i la densitat que ens farà oblidar nos de les irregularitats del terreny.
Les de neoprè, estan fabricant se amb canalitzacions per augmentar la comoditat, (augment d’espessor sense augment de pes) però sobre tot per la seua capacitat aïllant, al mantindre millor el calor degut a que el aire serveix també d’aïllant.
Estora inflable
Aquesta estora no la hem de confondre amb les de platja, sino un tipus fet per a la muntanya. Son més còmodes que les altres però també ocupen més espai i és més lent preparar la per al seu ús. Hem de tindre en compte portar un kit de reparacions per si es punxa.
BASTONS
Ja fa temps que els bastons d’esquí estan utilitzant se per al senderisme. En l’actualitat ja es fabriquen models telescòpics, que en un principi foren pensats per a l’esquí de muntanya. Aquesta utilització ens dona varies avantatges:
- En terrenys nevats, difícils o inestables ens ajuden a mantindre l’equilibri.
- En el descens, disminueixen gran part de la sobrecàrrega que sense ells recauria sobre genolls, caderes i columna.
- En l’ascens a més de l’ajuda que suposen, es mou la musculatura dels braços, muscles i pit. Açò activa el rec sanguini i la respiració.
- Resulta un bon complement quan fem una marxa amb raquetes.
- Hi han models de tres cossos però no son molt robustos, es més recomanable els de dos, ja que pots enganxar los be a l’exterior de la motxilla quan no s’utilitza. ATENCIÓ quan el fiquem en la motxilla en cas de tronades.
RAQUETES I GRAMPONS
Caminar amb elles és prou natural, ja que sempre les utilitzarem sobre itineraris amb poca pendent, però la sua utilització es fa més satisfactòria si anem amb bastons. Son un mitjà tradicional per al desplaçament per la neu, actualment amb models més xicotets i lleugers. Les fixacions son fàcils d’utilitzar i més estables que en els esquís, amb unes puntes metàl·liques destinades a millorar la seua adherència amb la neu dura. Caminar amb raquetes és més lent que fer ho amb esquís, però ens permeten caminar per terrenys amb arbustos i roques on els esquís no funcionen bé i son més fàcils de transportar en una motxilla. A més es poden utilitzar quasi en qualsevol calçat.
Els grampons, a pesar de ser un element més propi de l’alpinisme o l’escalada en gel et poden fer falta en algun recorregut determinat. Podries travessar pendents de neu dura sense piolet, però no sense grampons. Quan l’utilitzes has de tindre en comte que sempre han de portar una lamina especial de cautxú en la planta per a que no s’acumule la neu i et provoque relliscades perilloses.
Quan hages de realitzar una marxa amb neu no oblides els paraneus, aquestes evitaran l’entrada de neu per la part superior de la bota. Algunes persones les utilitzen també quan plou, hi ha fang o la brossa està banyada, ja que s’evita que es banyen els camals.
LA TENDA DE CAMPANYA
Components d’una tenda
- Doble sostre. És la part més exterior de la tenda i la que va a suportar directament les inclemències de l’oratge. Les costures han d’estar termoselletgades o soldades amb silicona i els ancoratges han de tindre reforços i tensors elàstics.
- Cos intern. Ha d’estar fet amb un material lleuger i transpirable.
- El sol ha de ser la part més resistent de la tenda. El seu disseny ha de ser tipo cubeta. Elevat pels laterals per evitar l’entrada d’aigua i fang en cas de fortes pluges.
- Varilles i màstils. Son els dos elements de sustentació que utilitzen les tendes. Els màstils per a les tendes canadenques i les varetes per a les iglú.
- Piquetes. Solen ser de metall o plàstic, algunes amb rosca però de vegades donen problemes amb terrenys durs. Algunes persones les canvien per claus llargs i grossos comprats en qualsevol ferreteria. Encara que poc a poc aniran rovellant se.
Tipus de tendes.
- Tendes de baixa i mitja muntanya. Son les destinades a càmping o muntanya estival. Busquen la comoditat, per tant seran espaioses i robustes, però molt pesades.
- Tendes d’alta muntanya. Son tendes molt tècniques i les seues característiques son la solidesa, però a la vagada que son lleugeres.
On instal·lar la tenda
El primer pas serà elegir el lloc més pla i uniforme possible, i netejar lo de pedretes, branques o qualsevol altra cosa que puga trencar la base de la tenda o molestar nos quan ens gitem.
Si es possible la muntarem en un lloc protegit del vent i prop d’una font, (sobre tot si l’acampada dura alguns dies). Però no haurem d’acampar mai prop d’un riu ja que podria resultar perillós en cas de fortes pluges; a més sol ser un lloc amb molts mosquits.
El que no hem de fer mai és cavar canals de desaigüe al voltant de la tenda, ja que en els models actuals de tenda no és necessari i a més es una greu contribució a la erosió del sol.
Com muntar una tenda
Encara que hi ha gran varietat de tendes i cadascuna pot tindre unes instruccions un poc diferents, per regla general es solen muntar de la següent forma:
- S’estendrà la base i es clavarà al sol pels cantons deixant lo tens però sense passar se. A continuació es ficaran la resta de piquetes.
- Alçament de l’estructura i col·locació en ella del doble sostre. Primer es clavaran les piquetes dels cantons i a continuació la resta.
- Tensarem els vents per tal d’evitar la condensació i la filtració d’aigua.
- És interessant portar alguna piqueta de sobrà així com material de reparacions.
- En cas de no poder clavar les piquetes a terra per estar molt dura és pot fixar amb pedres.
Altres consells
- Abans de guardar la tenda hem d’assegurar nos que està seca i neta. Si no és possible, quan arribem a casa la deixarem secar en un lloc a l’ombra i airejat. Si la guardarem banyada al tornar la a gastar podria estar ja podrida o florida a més del desagradable olor que tindria.
- Si muntem la tenda a l’ombra podem evitar la sobretensió ocasionada pel calor i la incidència dels rajos ultraviolats.
- Lubricar periòdicament les varilles i cremalleres amb un aerosol de silicona evitarà la corrosió i actuarà com anticongelant.
- En les clàssiques tendes de lona canadenques, si plou evitarem el contacte des de dins del doble sostre amb el cos intern, ja que podria provocar una gotera en l’interior.
- La porta no la tancarem del tot, ja que així facilitarem la evaporació de la condensació.
ALTRES MATERIALS
- Cantimplores. Al mercat podem trobar les d’alumini, que tarden molt en agafar olors i sabors, però tenen la boca estreta per omplir aigua de neu. Si te una funda aïllant la protegirà del fred i de la calor.
També hi ha altres models de fibres sintètiques molt més resistents, amb una boca ampla, però agafen mals sabors i olors molt prompte i a més no poden utilitzar se en un foguer.
Reciclar les típiques botelles de refrescos son una bona opció ja que quan estan buides ocupen poc espai en la motxilla i son barates.
- Llanterna. Els frontals son ideals per portar a la muntanya, ja que ens deixa les mans lliures en tot moment. Podem utilitzar peretes al·lògenes (més potència però més consum) o normals ( menys potència però més duració). El fred i la humitat son els principals enemics de les bateries, acurtant considerablement la seua vida. És recomanable protegir les quan no s’utilitzen dins de bossetes de plàstic i properes al cos o inclòs per la nit dins del sac.
- Foguers. Es poden dividir en tres grups, segons els tipus de combustible que utilitzen: líquid, sòlid o gas.
Sòlid: Pastilles d’alcohol... molt lleugers, però molt poca energia calorífica.
Líquid: a) Derivats del petroli, recomanables per a muntanya hivernal a gran altitud, treballen fins a – 20 º C
b) Alcohol, Poc poder calorífic, recomanables per a mitja muntanya o excursionisme..
Gas: És el més utilitzat i el menys perillós de tots.
a) Butà, per a temperatures superiors a –1ºC.
b) Butà/Propà, millor rendiment a baixes temperatures.
Com a recomanacions dir que hem de provar primer el nostre foguer en un lloc tranquil per acostumar nos al seu ús, hem d’evitar cuinar dins de la tenda de campanya, mai hem de canviar els cartutxos en un lloc tancat, ni el portarem en la motxilla muntat, i no amagar el combustible quan anem en avió.
Abans de començar amb les tècniques d progressió d’ascens i descens, cal tindre en compte una serie de pautes generals.
PAUTES GENERALS
- Evitar anar massa abrigats
- Portar les ungles dels pus ben retallades
- Ajustar les botes i la motxilla abans de començar (si no aprofitarem la primera parada per fer ho)
- Portar un ritme regular, començant espai per efectuar un calfament incial.
- Procurar sincronitzar la respiració i el ritme de marxa
- Intentar no fer massa parades
- Fer les parades en llocs protegits i còmodes
- No menjar massa durant la marxa (millor en xicotetes quantitats)
- Hidratar nos durant la marxa, no esperar a tindre sed, ja que açò és ja un símptoma de deshidratació. També és important beure molta aigua el dia anterior a l’activitat i abans de començar la.
- Tant en l’ascens com en el descens procurar no agafar dreceres, ja que ens fan canviar el ritme i incrementen el procés erosiu.
- Baixar amb els genolls flexionats
- Evitar caminar per camins asfaltats
- No travessar pel mig dels camps de conreu
- Respectar les propietats privades
- Portar una posició argüida, ja que ens permetrà respirar millor
- El pes del cos ha de recaure directament sobre els peus
- Mirar atentament per elegir els millors llocs on xafar amb els peus
- Procurar xafar amb tota la planta del peu flexionant el turmell
- Si açò no és possible xafar al menys des de la part de darrere dels dits cap avant
- Donar passes curtes que ens permeten alçar fàcilment els genolls
- Si la pendent és forta avançarem fent diagonals
- Buscar els escalons naturals del terreny
- Visualitzar l’itinerari a seguir
- Segons la inclinació de la pendent portarem una posició més o menys ajupida amb els genolls ben flexionats
- Mirar atentament per elegir els millors llocs on xafar amb els peus
- Procurar xafar amb tota la planta del peu
- No agafar massa velocitat
- Tindre molta cura, sobre tot en terreny relliscós
- Buscar els escalons naturals del terreny
- Amortiguar els colps en terra flexionant els genolls (molt útils els bastons)
- Evitar baixar massa espai, ja que perdrem la inèrcia del descens i ens farem molta força per a retindre nos
- En descensos llargs també farem descansos com en les pujades
- Quan siga possible allargarem les passes
- Si la pendent fora molt forta, baixarem fent diagonals
- Visualitzar l’itinerari a seguir
En aquest apartat tan sols anem a tractar les nocions més bàsiques de la orientació en la natura. Vorem quins son els mapes més utilitzats i com els podem comprendre, com es representa el relleu per fer nos la idea del que anem a trobar nos en les nostres activitats a la muntanya i com podem orientar el mapa amb una brúixola.
REPRESENTACIÓ DEL RELLEU
Hi molt tipus de mapes, però els que ens interesen son els que ens indiquen les muntanyes, els barrancs, els rius...en definitiva el relleu. Aquests son els anomenats mapes topogràfics.
La informació de com és el terreny que anem a trobar en una zona determinada ens la donen, entre altres, unes línies marcades en els mapes topogràfics que s’anomenen corbes de nivell.
Suposem que tallem una muntanyeta amb talls horitzontals, si mirarem des de dalt projectant cada tall sobre un plànol horitzontal, (superfície de referència), obtindríem la representació plana de la muntanyeta. En aquesta figura podem comprovar com les corbes de menor alçada envolten a les de major alçada.
Així tenim que les corbes de nivell son línies que uneixen punts de la mateixa alçada. Cada tall que li donem a la muntanyeta, (corba de nivell) estan separats entre si uns determinats metres d’alçada, (20, 50, 100). Aquesta distancia es sempre la mateixa en cada mapa i s’anomena equidistància de les corbes de nivell, està indicada en la llegenda del mapa. Per tal de saber la alçada exacta de cada punt hem de guiar-nos amb unes corbes que estan senyalades al mapa amb un color més intens i que al llarg del seu recorregut te marcada la alçada exacta en la que es troben, aquestes corbes son les corbes mestres.
Tenint en compte aquesta equidistància de les corbes de nivell hem de saber ja que quan més juntes estiguen les corbes de nivell suposarà una major pendent, i quan més separades una zona més plana.
LA BRÚIXOLA
La brúixola és una caixeta menuda i estanca, que està plena d’un líquid –oli, aigua, etc – i que es troba en l’interior una agulla magnètica que pot girar lliurement sobre un suport vertical i que sempre indica al NORD MAGNÈTIC.
¿ Que és el nord magnètic ?. Com a conseqüència dels metalls incandescents que formen el nucli de la Terra, es forma un camp magnètic al seu voltant que fa que aquesta es comporte com un gran imant que, com qualsevol altre, té un eix i dos pols magnètics. La direcció d’aquest eix serà la que ens indique la agulla imantada de la brúixola sotmesa a la influència del camp magnètic terrestre. Aquesta agulla ens indicarà exactament la direcció del Pol Nord Magnètic (NM)
Està demostrat que aquest pol magnètic no coincideix amb el que anomenem POL NORD de l’eix GEOGRÀFIC (NG) – un dels pols de l’eix imaginari sobre el qual gira la Terra - .El punt on el pol nord d’aquest eix magnètic (NM) talla la superfície esfèrica de la Terra es troba situat a 800 quilòmetres del punt on la talla el pol nord geogràfic.
L’angle que forma la direcció del NM amb la del NG es denomina DECLINACIÓ MAGNÈTICA, la qual varia cada any i en cada lloc.
La particularitat de la brúixola radica en que, gràcies a la localització de NM, podem determinar qualsevol direcció tenint com a referència sempre el NM. Aquest NM té assignat la direcció 0º.
Per aquest motiu la brúixola presenta un cercle dividit de 0 a 360 en el sentit del gir de les agulles del rellotge que, com podem comprovar és mòbil. Aquest cercle s’anomena LIMBO.
Però encara que la brúixola ens done el NM i no el NG, i pugem corregir – lo amb unes dades que ens dona el mapa, encara que no resulta necessari realitzar aquesta operació en itineraris curts.
Per tant, quan orientem el mapa amb la brúixola, sols farà falta fer coincidir el Nord del mapa (la part de dalt ) amb el Nord que ens marca la brúixola.
BIBLIOGRAFIA
- ESCUELA ESPAÑOLA DE ALTA MONTAÑA “Certificado de iniciación al montañismo” Ed Barrabes 2001
- MOUNTAINEERS. “Montañismo. La libertad de las cimas”. Ed Desnivel 2004
- J. BOTELLA, A ESPACIO, L AGUILELLA. “Medicina para montañeros” Ed Federación Territorial Valenciana de Montañismo 1995
- L. MEDIANO. “Supervivencia en la naturaleza”. Ed Integral Barcelona 1985.
- QUEROL CARCELLER S. “Créditos variables de actividades en la naturaleza” Ed Paidotribo. Barcelona 1998.